Registre 2 — Veure una pista vol dir entendre-la?
En el primer registre vaig comparar un plànol d’evacuació amb unes instruccions escrites en català. Em va quedar oberta la pregunta de què podem comprendre quan encara no coneixem la llengua. Ara he observat altres pistes visuals de l’escola i les he representat en tres esbossos: la porta de l’aula de 2n B, una porta amb un senyal de sortida i un polsador d’incendi. També hi incorporo la fotografia d’un altre plànol del centre.
He escollit el dibuix per aturar-me a observar i decidir quins elements considero importants per comprendre cada espai. He simplificat les escenes i he reservat el color per destacar el rètol de l’aula, el senyal de sortida i el polsador. He mantingut el plànol com a fotografia per conservar-ne els detalls i comparar les diferents pistes visuals.
A la porta de l’aula, «2n B» identifica el grup si coneixem aquesta nomenclatura, mentre que el vidre permet veure taules i cadires que ajuden a reconèixer l’ús de l’espai. El senyal de sortida ofereix una direcció sense paraules. En canvi, el vermell del polsador crida l’atenció, però no explica per si sol quan cal utilitzar-lo. Al plànol, les fletxes indiquen un recorregut, però necessitem situar-nos per seguir-lo.
La dificultat ha estat distingir les pistes que realment veig dels coneixements que jo hi afegeixo perquè ja conec l’escola. Això m’ha fet matisar la idea que les imatges s’entenen automàticament.
La frontera també pot estar en els codis que hem après. Jo em moc pel centre amb autonomia perquè conec les seves indicacions i rutines, però em pregunto quines possibilitats té d’orientar-se algú que encara no les coneix i quan necessita demanar ajuda. Això em porta a revisar què dona l’escola per entès i quin acompanyament ofereix a qui acaba d’arribar.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.